Antonio Ghislanzoni

Antonio Ghislanzoni (Lecco, 25 de novembre de 1824 – Caprino Bergamasco, 16 de juliol de 1893) va ser un periodista, poeta i novel·lista italià, que va escriure diversos llibrets per a òperes de Verdi i d'altres compositors, entre els quals els de ''La forza del destino'' i ''Aida''.

Ghislanzoni va nàixer a Lecco en la Llombardia, i va estudiar durant un temps en un seminari, però en va ser expulsat per mala conducta l'any 1841. Llavors va decidir estudiar medicina a Pavia, però ho va deixar poc de temps després per a dedicar-se al cant com a baríton i a la literatura.

L'any 1848, estimulat per les idees nacionalistes de Mazzini, va fundar diversos diaris republicans a Milà, però al final va haver de refugiar-se a Suïssa. Mentre viatjava a Roma, on volia ajudar en la defensa de la naixent república, els francesos el van detenir i el van empresonar a Còrsega durant algun temps.

A mitjan dècada de 1850, havent abandonat el teatre, Ghislanzoni va començar a intervenir en activitats periodístiques als cercles bohemis de Milà; va ser director d'''Italia musicale'' i editor de la ''Gazzetta musicale di Milano''. També va fundar ''L'uomo di pietra'' i la ''Rivista minima'', publicació en què va col·laborar, entre d'altres, amb Arrigo Boito.

L'any 1869 va abandonar el periodisme i va tornar a Llombardia, on es va dedicar a la literatura i l'escriptura de llibrets per a òperes. Va escriure moltes contes en vers i diverses novel·les, entre les quals ''Un suicidio a fior d'acqua'' (1864), ''Angioli nelle tenebre'' (1865) o ''La contessa di Karolystria'' (1883). De la seua novel·la sobre la vida teatral ''Gli artisti da teatro'' (1865), se'n va fer una nova edició ja en el . Va publicar també diversos assajos musicals, entre els quals destaca ''Reminiscenze artistiche''.

Ghislanzoni va escriure més de vuitanta-cinc llibrets per a òperes, entre els quals els d'''Ednea'' de Catalani (1866), ''Aida'' (1870) i la segona, i més coneguda, versió de ''La forza del destino'' (1869). També va contribuir amb uns versos a la traducció italiana de l'òpera ''Don Carlos'' de Verdi.

Va morir a Caprino Bergamasco l'any 1893, als 69 anys. Era ateu. Proporcionat per Wikipedia