Bernard Mandeville

Bernard Mandeville (com preferí anomenar-se als darrers anys de la seva vida) o Bernard de Mandeville (Rotterdam, Països Baixos, 15 de novembre de 1670 – Hackney, Anglaterra, 1733) fou filòsof, metge, economista, polític i escriptor satíric. Pertanyia a una rica família de polítics i metges neerlandesos i les notícies que tenim sobre la seva vida són fragmentàries.

L'any 1692 a seva família fou desterrada de Rotterdam, a Amsterdam per causa d'uns aldarulls provocats pels impostos en què s'havia implicat el seu pare dos anys abans i per un poema satíric escrit pel jove Bernard: a la mort del pare va viatjar a Anglaterra segurament el 1693. Allí treballà com a metge especialitzat en malalties nervioses i escrigué en anglès les seves obres més significatives. Per la seva activitat com a metge l'any 1693 va ser acusat a Londres d'exercir sense títol i va patir un procés judicial.

En l'àmbit mèdic és autor de ''A Treatise of the Hypochondriack and Hysterick Passions'' (1711, 1715, 1730 (l'edició de 1730 es publicà com ''A Treatise of the Hypochondriack and Hysterick Diseases'')), una de les obres pioneres de la psicologia mèdica.

Mandeville en l'etapa neerlandesa havia publicar una ''Oratio scholastica de medicina'' en 1685. Presentà una tesi de medicina en 1689 a la Universitat de Leiden, ''De brutorum operationibus'', on defensava la teoria cartesiana del mecanicisme en els animals i en 1691 es graduà com a metge. També escrigué l'assaig: ''Disputatio medica inauguralis de chylosi vitiata'' (sobre digestió). De fet als Països Baixos tenia ja fama de llibertí i materialista.

Es feu famós, però, amb ''La faula de les abelles'', la primera gran defensa de l'egoisme com a font de la moralitat i del consumisme com a motor de l'economia. L'altra obra que l'ha converit en un clàssic de la sociologia una defensa de la legalització de la prostitució: ''A Modest Defence of Publick Stews'' (1715). Protegit per Macclesfield, que havia estat Ministre de Justícia entre 1710 i 1718, Mandeville, fou un precursor del liberalisme i del radicalisme polític; va obrir les portes a l'utilitarisme i les seves obres conegueren una enorme popularitat a l'època. Va morir de grip el 21 de gener de 1733 a Hackney. Proporcionat per Wikipedia