Fridtjof Nansen

Fridtjof Wedel-Jarlsberg Nansen (Cristiania, 10 d'octubre de 1861- Polhøgda, 13 de maig de 1930) fou un científic, explorador polar, polític, diplomàtic i humanista noruec, guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1922.

Com a explorador, va liderar l'equip que va explorar per primer cop l'interior de Groenlàndia l'any 1888, en una expedició amb esquís, i va guanyar fama internacional quan va establir un nou rècord de latitud 86º 14' durant l'expedició Fram de 1893–1896. Tot i que va retirar-se de l'exploració després de tornar a Noruega, les seves tècniques de viatge i les innovacions en equipament polar, van influenciar tota una generació d'exploradors polars a l'Àrtida i a l'Antàrtida, especialment l'Expedició Amundsen que va assolir per primer cop el pol Sud utilitzant el mateix vaixell Fram.

Nansen va estudiar zoologia a la Universitat d'Oslo i posteriorment va ser comissari al Museu de Bergen, on va estudiar el sistema nerviós de les criatures marines, obtenint un doctorat i contribuint en la definició de la doctrina de la neurona, que va ser la base per al Premi Nobel atorgat a Santiago Ramón y Cajal el 1906. Des de 1896, la seva carrera va orientar-se més cap a l'oceanografia, disciplina que el va portar a diverses expedicions científiques a l'Atlàntic Nord, on desenvoluparia les tècniques i equipaments de l'oceanografia moderna.

La reputació de Nansen al seu país el va portar a fer campanya per la dissolució de la Unió entre Suècia i Noruega, que va produir-se el 1905 amb la declaració d'independència de Noruega, i va convèncer al Príncep Carles de Dinamarca per acceptar el tron del nou estat. Entre 1906 i 1908 va ser representant de Noruega a Londres, on va aconseguir negociar els tractats que asseguraven l'estatus independent del seu país.

Durant els darrers anys de la seva vida, va dedicar-se principalment a la Lliga de Nacions i va ser nomenat Alt Comissionat per als Refugiats. El 1922 va rebre el Premi Nobel de la Pau per la seva feina a favor dels desplaçats de la Primera Guerra Mundial i d'altres conflictes. Entre les seves iniciatives destaquen la introducció del passaport Nansen, per a apàtrides desplaçats, un certificat que seria reconegut per més de 50 països. Va treballar a favor dels refugiats fins a la seva mort sobtada per un infart el 1930, moment en què la Lliga de Nacions va establir l'Oficina Internacional Nansen per als refugiats, per a continuar la seva tasca. Aquesta institució va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1938.

Va estar casat amb l'esquiadora i cantant Eva Nansen, amb quin va tenir diversos fills, entre ells Odd Nansen, cofundador d'UNICEF. La seva figura és molt reconeguda en el món de la diplomàcia i l'exploració polar, i diversos accidents geogràfics polars s'han batejat en honor seu. Proporcionat per Wikipedia